EXCURSIO BARRANC CARCALIN BUÑOL
del jorn 27 de Gener de 2012
A les 8:30 amb puntualitat prussiana, mesclats amb les colles de collidors de taronges, suau brisa i sense pluja ens hem reunit en la Gasolinera EL PONT de Godelleta 24 VALENTS MÉS 1 (incloses Julia i Amparo, això de valientas no em sona bé) , als que no nos fa por ni l'amenaça de pluja, ni el fred, ni el fang, ni la previsió de Maldonado,...
Distribuït el personal en els cotxes, ens traslladem fins a la font del Parc de Sant Lluís a Buñol, on hem arribat tots sense perdre'ns, inclòs en Sr. Coret.
Ràpidament carreguem amb les nostres motxilles (Em sona a pacte) i iniciem el camí amb amenaça de pluja amb el següent itinerari (preparat a la perfecció pel nostre 'Guía) : Camí del Carcalín - Pont 'natural' i Font de Carcalín - Protectors vies tren - Pont de Hierro - Cova Gran - Presa de laminació - BARRANCO CARCALÍN - Encreuament vies tren - Senda transhumància - Pista Canal Llarga -Carretera de Yátova (Riu Juanes / Buñol) - Baixada al riu Buñol - Parc Sant Lluís.
A les 10:15 es produïx el primer reagrupament, gran assentada i ingesta de viandes. Ha tingut molt èxit LES FIGUES de Juan Muñoz, el Colacao de..., les anous, el café, la petaca de ron,...
Reposades les forces continuem l'etapa, passant per alguns punts estrets com els protectors de la via del tren, on els mas malvats fan apostes 'La pancha de...' podrà passar per aquí?. Disfrutem de boniques vista, com el PONT DEL FERROCARRIL, estalactites naturals, tallats impressionants en els que han col·locat arnés per als escaladors, visita a la cova gran, fotografies en la presa de laminación,...
Sempre pendents del cel (Este Maldonado) , ajudats per un operari del MOPU (Veure fotografies, la seua cara em sona) , descobrim el que cau del cel quan se li dóna un colpet a un pi mullat. A les 11:14 es produïx la primera culá. Experimentem els plaers de caminar per terreny esvarós, ajudar-nos a baixar escalons, creuar rierols amb aigua, respirar aire pur, soltar estrés acumulado,...
Finalment sobre les 12:30 coronem la ultima cota amb gran satisfacció per part dels fumadors, iniciant el camí de volta per un camí asfaltat, de front i a pas lleuger (Fem un viatge imaginari a aquells anys quan estàvem en la Mili) , però això que a dos quilòmetres dels cotxes el grup es dividix, prenent l'equip A una senda per la qual calia fer una baixada molt tècnica de 200 metres pel llit del barranc, molt bonic, amb pedres esvaroses, escalons de 2 metres de desnivel,... on gràcies a l'ajuda de la corda de Manolo Cantero només hi ha hagut 4 culaes.
Arribats als cotxes, els propietaris han començat a patir al veure la quantitat de fang que portàvem en pantalons i sabates. Finalment han descartat l'opció d'enviar-nos amb tren a casa.
En total distància recorreguda 11 Quilòmetres, desnivell acumulat (sols putxada) 488 metres, altitud màxima 649 metres, pendent mitja 8,4 %, pendent màxima 28,1 %.
El menjar en Posada Venda Pilar de Buñol, molt bé, “només per açò ja val la pena vindre”, apareixen dos senderistes Nets/impolutos (Mariano i dona). La sopa d'all, la vedella, la paella,... estaven per a menjar-se'l, i el preu raonable si bé 'el grupet dels fumadores' com de costum se'n van abans de pagar, per a escarni de la resta del personal, sent saludats amb xiulets i aücs.
