DÍA 17-02-2012  DESDE ALMEDIJAR: BARRANCO ALMANZOR - FUENTE IBOLA - PICO ESPADAN


Para apuntarse:

Para apuntarse pinchar ésto

 SITUACIO GEOGRAFICA

Almedíjar perteneix a la comarca castellonenca de l´Alt Palancia es  troba situada a la vessant Sud  del Parc Natural de la Serra de Espadá a 411 metres de alçaria. El seu terme municipal  compta amb una de les reserves de sureres més important de Europa, aíxi com gran quantitat de pins i carrasques.

DADES  HISTORIQUES 

            Encara que han  aparegut, restes ibérics i romans, la localitat té un clar oritge  musulmá i fou conquerida pel rei En Jaume I , l´any 1238,més  va  ésser l´any 1528, quant  en la  Batalla d´Almedíjar  es possá  fi a la  rebel lió  dels moriscs i en 1611 amb  l´expulsió dels  mateixos  fou atorgada  la  Carta-Pobla  a  la  població.

DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

 Els assistents : Rafa Alcayne Fernando Aparicio,   Amparo Aparisi,Mariano Aguilar,Miguel Barranco, Manolo Bermejo,Julia Blasco,Bernardo Blazquez,Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla, ,Jose Casinos,Ricardo Cerdá ,Juan Crespo,J.Esteban Coret, Maria Angels del Cerro,Roger  Domingo, Antonio Esteban,Miguel Faus,Daniel Ferrer,Eliseo García,Miguel García ,Antoni Giner,Aurelio Gimeno,Jose R. Gimeno, Jose  María  González ,Julio Gonzalez ,Federico Guixeres,Ximo Hermoso,José Latorre, José Vte.  Lloréns, Francesc Martí,Juan j. Mollá,Daniel Montesinos, ,Angel Moreno,Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Javier Oltra,Vicent Palmero,Angel Pividal, Paco Rico,Juan Rel,Vicente Sanchis, Onofre Valldecabres ,Luis Villar, i Jose M Zapater.

     Després  de l´apléc  a l´aparcament  del Centre  Comercial de Port  Saplaya a les  huit i mitja del  matí,prenem  dirección  fins  a Almedíjar  passsant  per  Sogorb, a on es trobem en un xicotet grup  que  aná directament a  Sogorb.

      Aixina a les  9,30  començem  a  caminar , per  un camí que  pareix  una  pista  forestal. El jorn es assolejat pero fred, amb  temperatura  de quatre  graus  positius, que a  mida passa lo día i l´uxó comença  a  calfar i arribar  als dotze  graus. El camí es  ample i el grup  cada  vegada més nombrós. Al principi podriem  dir  que  fem  carreterisme en compte  de  senderisme  perque hi ha  alguns  trams que  en compte  de terra están  cimentats i la pujada  es suau, trobem alguns atmelers  i  oliveres i una  bona  vista  de les muntanyes  plenes de  pins.També  al llarg  de la  marxa  trobarem les sureres  típiques  de la  comarca. A un quart  d´onze trobem un lloc  amb uns  bancals prop del camí , que  donada  la dimensió  del grup aprofita per  a esmorçar  i com sempre  intercamvi de  vins i altres productes  alimentaris.

      Sobre les  onze  i quart  remprenem  la  marxa,  hem  passat per la “Caseta del Carbonero”.La marxa camvía de escenari i  comença  a  ésser un lloc  més  propici  per  al senderisme  al estretar-se  el cami i es  transforma  en senda  amb  molta  vegetació i amb  pujades  i baixades  per un paratge  molt  bonic,amb plantes  com falgueres, liquens i molses  amb un verdor  especial.També  hem trobat la Font d´Almansor. En diferents  ocasions la senda  creua  el conegut  Barranc d´Almansor,a  voltes trobem  aigüa  al creuar-lo i xarques  en que  l´aigüa  es  transparent i en ocassions l´aigüa  i les tenen una  tonalitat  de  color  marró, degut al percentage de  ferro  que  porta l´aigüa. El grup  com  a la Volta Ciclista, serpenteja  i s´allarga.En un punt  hem trobat  una  surera  molt gran que  es l´ocasió  per  a traure una  bona  fotografía. En  altre  punt  trobarem  un castanyer amb  molts  braços  essent punt  també  de  fotografía  colectiva.També   en alguns  trams  ocults dels  sender hem trobat  forats que  han  fet  els senglars salvatges  que  hi ha  en el bosc

           Continuem  pujant  i arribem a un lloc  a  a on trobem  una pista  forestal  que  ens  porta  entre  altres AL Tossal d´Ibola i  al Pic de  la  Serra Espadá de 1.050 metres  d´alçaria. En el camí  forestal  hi  un grup majoritari  entre  els  que  está  Antoni Giner i  l´ home  del GPS  Lloréns que pensant  en l´hora  de  tornada  decidix no pujar  fins  al Cim  i caminar  una  mica  per el camí   fins  a  trobar  una  Font d´Ibola  que  finalment  no es  trobará, com anécdota  resaltarem que  Lloréns  va  perdre  un “walki-talkie”  en el camí   que després  es  va  recuperar.

              L´altre  grup  encapsalat  per “Roger Moore”  o siga  Roger  Domingo  va  arribar   al cim del Pic  de la Serra de Espadá, uns  catorze  en total, a més  altres es  quedaren  a  doscents metres  del  cim per  les  dificultats  que  pressentava, com  anécdota  hi ha  que  asenyalar, que  Vicent  Palmero, va tindré  un marejol i mal d´oïda i en bon criterir no va pujar  fins  al cim i es  va recuperar totalment.

              La  distancia  recorreguda  ha  segut  de  quinze  a  vint  kilómetres  segons   cadascuna  de  les  opcions  fetes. Després  cada grup   al seu moment  comença  la  tornada  a Almedíjar, per els  mateixos  llocs  al ésser  la  marxa llíneal

      Com es llógic  un grup  arribá   a  les  tres menys  quart, es  dir  a  bon  hora  i l´atre  grup arribá  més  ben tard al Restaurant de Sogorb, a on per  10 €uros, dinarem entre altres plats  com L´Olla i de  segón :  Xulletes, xurrasco, bacallat i postres  com  flam de  café, d´ou  o  fruites.

      

                                 Aixó est tot, senderistes fins  a l´altra.

Siituacion Bolsa:

GEOLOCALIZACION: ALMEDIJAR: BARRANCO ALMANZOR - FUENTE IBOLA - PICO ESPADAN (17/02/2012)

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=629471

DÍA 17-02-2012  DESDE ALMEDIJAR: BARRANCO ALMANZOR - FUENTE IBOLA - PICO ESPADAN

Punto de salida

Castañera gigante

Fuente

Bajo alcornoque

Los del Pico Espadan

El grupo

CRONICA DE OLOCAU-CASTELL REIAL (10-02-2012)

SITUACIO  GEOGRAFICA

Olocau, situada en la vessant meridional de la  Serra Calderona i conectada  amb  Valéncia per la CV35 .amb  una població  que passa  de 1.000 habitants i economía  de  carácter  agrícola, principalment atmel-lers, oliveres,garroferes  i vinyes.

DADES  HISTORIQUES 

   Hi ha  restes  davanteres  a  2000 anys  abans  Crist ,a la Penyeta Rotja ,al Portixol i al Puntal de Pere.Després   del pas  de diferents  pobles arriben  els ibers el Segle  VI a.C, bona  prova  es el Puntal dels Llops, amb  restes de objectes  trobats vaixelles i útils de  cuina.

Posteriorment  els  Romans  després  de lluitar  amb  Cartaginesos, deixaren restes  com l´aqueducte dels Lladres i la  Font del Frare ,amb l´aqueducte del Arquet.En Aquella época  es plantaren vinyes i oliveres  sent  important la producció.Els  Romans  li donaren noms  als  edificis  vells  de “parietina”, que després a  travers  de l´occitá  passá  a  anomenar-les  “pardines”, que voliía  dir  que hi havien llocs  antics. Més  avant  trobem en el Llibre del Repartiment  de Jaume I  , a Roderic Enyegez, cavaller,la alquería de Pardines   amb  forns i molins.

     Retrotraén-se   a la  conquista pel  l´Islam,es cita  el “Castell Reial” com “Hisn al –Uqab”,que  vol dir  Castell gran o costera de l´ águila, aixina la paraula “al-Uqab”, es  transformaría  per els conqueridors  catalans i aragonessos , en la  forma  de Olocau , que dona  nom  al Castell i a la vall i precdent de “olocaui”, que  dona nom als  seus habitants.

    Hi ha  que anomenar  al llinatge  dels  Vilaragut, que  ha  segut  molt importants  al llarg  de tota  la  tota  la história  d´aquesta població que tingué  un abans  i un després  amb l´expulsió dels  moriscs i la nova  repoblació.Olocau está  agermanada  en Gavá,degut principalment a un época  de molta emigració a   Gavá.

DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

 Els assistents : Rafa Alcayne Fernando Aparicio,   Amparo Aparisi,Mariano Aguilar,Manolo Bermejo,Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla, ,Jose Casinos,Ricardo Cerdá ,Juan Crespo, Maria Angels del Cerro,Roger  Domingo, Antonio Esteban,Miguel García ,Antoni Giner,Aurelio Gimeno,Jose R. Gimeno, Jose  María  González ,Julio Gonzalez ,José Latorre, José Vicente  Lloréns, Francesc Martí, Luis Martinez,Agustin Munilla ,Juan Muñoz,    Jose Mª Osca, Onofre Valldecabres  i Jose M Zapater.

  

         La  ruta  començá amb un primer  aplec  davant del Casino en front del Palau de Congressos  a  Valencia a   les  huit trenta   del matí,  el grup majoritari i l´atre  grup directament  a  Olocau, a  on després  del cafenet  habitual eixirem sobre  les  nou trenta hores. El jorn es  assolejat  pero  amb fred  i  temperatura  sobre  el 2 graus damunt de  zero,després en quant  l´uxó  calfa, la  temperatura pujara  aproximadament   nou graus.El vent  prácticament  no bufará en tot lo  día. La distancia  recorreguda anirá des de dotze kilometres  fins  a  uns  catorze que depenen de   les vessants  diferents  del recorregut  fet.   

          Començem  a  caminar    cara  amunt  passant  per  davant d´algúns  chalets, amb  el soroll  dels  gossos que  campen sols per  dins  del mateixos.I per  la  zona del Barranc  dels  Lladres.Després  ja  enfilem  el camí  també  cara  amunt. Hem  vist  algunes  oliveres,també   garrofers i   atmelers algú  en flor.Després   en el  paisatge   predomien  els  pins  mediterránis i plantes  del terreny com el margalló , el romer o romaní, el ginebre i l´espigol.El camí puja  amunt i ja  es  poden vore  bones  vistes  i els  amants  de la  fotografía disfruiten en ses cameres i si alçem las  vista  en lo alt  divisem  el anomenat  Castell Reial. I  així trobem el punt  adequat  per   esmorçar.

               La  temperatura  ha pujat un mica alhora del esmorçar i la  gent  es  lleva  algunes  prendes  d´abric,perque  ens  espera una  pujada  forteta. En l´esmorçar  ha  hi  hagut  com sempre  intercamvi de productes  ja  siga  begudes  com vi de diferents  clases , fruts  secs  , olives  o  pastes  ,inclós   café.

               Una  una  vegada  satisfet  el paladar sobre les onze  del matí enfilem la pujada  al Castell, ja  per  una  senda  en certa  dificultat  per  alguns, sobre  tot  a  la  baixada i  coronem el cim de una alçaria  de 578 metres, que califica  la  ruta  com  a dificultat mitjana-baixa. Desde  lo alt  del Castell es veuen vistes meravelloses, encara  es  conserva  part  de l´estructura  del Castell Reial  ( conegut  aixina per ésser el Reial dels Vilaragut, cavallers  en moltes  arrels  en  aquest  lloc, el castel  també  sa  anomenava  de  Alí  Maimó  e inclós  de “al Uqab”, antiga  Penya de l´Aguila

        Una  vegada fet  un xicotet  descans  en el Castell i fetes  les  fotografíes  de rigor, manprenem la  baixada  no exempta  de  certa  dificultat.Una  vegada  hem  baixat  continuem fins  a les proximitat  de  l´Aldea  Morisca  de L´Olla, trobant  un camí forestal   es  ací  a on un grup majoritari  de senderistes  decidix   continuar  fins a L´ Olla  en contra  de  l´opinió del Guía  Roger  Domingo i es  disgregem en dos  grups, el grup  majoritari   que  pren  direcció  a  L´Olla , de  totes  formes  el grup disident  arriba  un  moment ja  están  a un pas  de l´aldea  morisca  de  L ´Olla, decidix  el  retorn a  fi d´arrivar  al hora  prevista a Olocau. I  Aixina  tenim un altre  grup disgregat  del majoritari i  ara minoritari decideix   arribar  a la  fi a la  alquería  morisca.

           D´aquesta  forma  hi ha  un grup  amb  el guí Roger  Domingo que va  davant    cap  al Barranca  del Sentig, un altre  grup que  ja  seguim els  passos   del primer  i el tercer  grup  que  arribaran els  ultims  a  Olocau.

           Hi ha  un moment  que el segón grup es  trova  amb  el primer i anem units  fins a  la Font  del Frare, Font del Segle XVIII  que  va ésser  restaurada  per  Manuel de  Fenollet . Compte  D´Olocau, es una Font  molt   ben conservada i un lloc  amb  bona  ombra  per  a l´estiu i  a on  beguerem aigüa i omplire les  botelles buides. Desde d´açí  després  d´un xicotet  descans   anem cap  a Olocau, passant  per  davant  de la Font  de  la  Cava

I ja  estem en la recta  final que  ens  portará  a Olocau, arribant   sobre les  dos  menys  quart  , estem al  Restaurant  anomenat  L´Arquet” I  açí   per  deu euros, menjem un bon menú  amb plats  com  sopa coberta  o potatge  per  eixemple de primer plat u pollastre al forn o llomello  de  segón i amb  postres  com  l´arnadí o crema  valenciana  a  la taronja  entre  altres i begudes  vi ,cervessa aigüa , cafens i “xupitos”.  I  després  de dinar  a  la porta  del Restaurant  uns  moments de reláx  ,baix  el sol d´hivern.

              Aixó est tot, senderistes fins  a l´altra.

FOTOGRAFIAS Excursión OLOCAU-CASTELL REIAL (10-02-2012)

Pendiente incorporar imágenes

GEOLOCALIZACION: OLOCAU-CASTELL REIAL (10-02-2012)


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2156468

 RESEÑA DE LA RUTA DEL" CAÑON DEL JUCAR" DESDE JALANCE REALIZADA EL  03 DE FEBRERO DE 2012

Los senderistas acudieron y fueron recogidos puntualmente en cada una de las paradas previstas, empezando por la primera a las 7h. 30' y de la última a las 8 h. que era en el punto de encuentro "Ruta nº3", de donde salimos en dirección hacia Jalance; y con la previsión metereológica prevista de frio, todos ibamos pertrechados con la ropa adecuada, guantes y gorros.

A la altura de Requena y después ya en la carretra N-330 en dirección hacia Cofrentes- Jalance, nos apercibimos de que no habia escarcha en los campos, -el autobus no lleva  termometro exterior-, con lo que intuimos de que la previsión metereológica no se habia cumplido y habia variación, y de efecto así fué, pués cuando llegamos al punto de inicio de la ruta, -el autobús pudo llegar hasta allí- guiado por Paco Burgos, que tambien fués el guia de la ruta; notamos que hacia fresco pero no de helada, pués la temperatura estaba aproximadamente uno sobre cero, el viento era muy suave, sol radiante con una luminosidad especial sin brumas ni nieblas, la verdad lo que se dice un tiempo especial de invierno muy adecuado para hacer senderismo. Lamentamos las ausencias que por miedo al frio no han asistido, pués se han perdido una de las rutas más bellas y espectaculares.

A las 9h. 45' iniciamos la ruta treinta y tres senderistas que a continuación se relacionan:
Agustín Munilla, Amparo Aparisi,  Angel Luis Pividal, Angel Moreno López, Antonio Esteban, Antonio Giner, Antonio Pérez, Aurelio Gimeno,  Bernardo Blazques, Carlos Gabarda, Daniel Fernandez, Enrique Arocas, Enrique Vidal, Francisco Burgos, Fernando Aparicio,  Javier Oltra, José Casinos, José Latorre,  José Mª. Gonzalez-Rothwoss,  José Mª Osca, José Ramón Gimeno, José Vicente Llorens, José Mª. Zapater,  Juan Crespo,  Juan M. Muñoz, Julio Gonzalez, Manuel A. Cantero, Manuel Bermejo, Miguel Garcia, Ricardo Cerdá, Roberto Sebastiá, Rogelio Domingo, y Vicente Capilla.

La ruta que vamos a recorrer es lo que queda de un audaz camino abierto a mediados del siglo pasado para acceder a la construcción de un canal subterraneo de 15'5 km. hasta la central electrica, en el mismo termino, con una altura del salto de 140 m., y al mismo tiempo  desvia el agua del Jucar hacia su afluente el Rio Cabriel tras el remnso del embalse del Molinar, "La Manchuela", aguas que el Cabriel vierte de nuevo al Jucar en su confluencia, -deduzco que se hizo par evitar que las aguas del jucar pasen cerca de la central Nuclear de Confrentes y evitar un posible contagio, que seria una gran catastrofe para Valencia ya que de esa agua bebemos y regamos los campos, y digo "deduszco" porque yo no tengo información concreta sobre el tema-.

La ruta  discurre por las fajas del impresionante y expectacular cañón, y donde no habia faja o repisa se abrió camino a base de barrenos y excabación; discurre a una altura media del cañón con paredones de desplome de más de doscientos metros; a medida que avanzamos se perciben un abanico de colores bermejos que forman las hoces, y con los meandros del cauce del rio con agua cristalina de color entre verde esmeralda y turquesa que le dan el fondo ya que las aguas son tan cristalinas que desde la altura que vamos por el cañon se ve perfectamente el fondo, todo ello con el verde del frondose bosque de pinos y matorral de ribera, conforma un paraje de excepcional belleza, en un entormo completamente natural y salvaje; por las laderas tanto más abajo por donde andabamos con por una cornisa superior tubimos la grata compañia y visión de siete u ocho cabras montesas que desfilaban con bastante mayor agilidad que nosotros a pesar que no tenian una senda pisable como la nuestra, fué unos momentos agradables donde todos nos apresuramos a hacer fotos.

Regresamos a las 14h. al autobus y fué cuando llegabamos cuando empezó a notarse alguna racha de viento según la previsión entre 28-30 km/h, y con una temperatura de 4º.; con la satisfación del buen tiempo que hemos tenido y de que todos los nuevos incorporados han podido hacer la ruta sin dificultad, y como ha sido siempre, con el buen ambiente de compañerismo y armonia entre todos.


A las 14h. 30' dimos cuenta del menú que nos preparó el Resturante Torralba de Cofrentes, todos quedaron contentos con el plato que eligieron, yo personalmente tengo que reseñar que el gaspacho que comí es uno de los mejores que he comido; con la bebida extra y el menú que le pagamos al conductor, salimos a 13€ cada uno y 10€ para el autobus.

Después de la comida hicimos una vista ludico-cultural por el pueblo, dirigiendonos al castillo de Cofrentes, que ha sido recostruido en parte, y que fué costruido sobre un volcán apagado: en la Guerra de sucesión el castillo fué bombardeado por los borbones y conquistado, pero el pueblo siguió fiel al Archiduque Carlos; a continuación iniciamos el regreso haia Valencia.

Antonio Giner

FOTOGRAFIAS Excursión CAÑONES DEL JUCAR (03-02-2012)

Pendiente incorporar imágenes

GEOLOCALIZACION: CAÑON DEL JUCAR" DESDE JALANCE REALIZADA EL  03 DE FEBRERO DE 2012

                               http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1401210

EXCURSIO BARRANC CARCALIN BUÑOL

del jorn 27 de Gener de 2012

A les 8:30 amb puntualitat prussiana, mesclats amb les colles de collidors de taronges, suau brisa i sense pluja ens hem reunit en la Gasolinera EL PONT de Godelleta 24 VALENTS MÉS 1 (incloses Julia i Amparo, això de valientas no em sona bé) , als que no nos fa por ni l'amenaça de pluja, ni el fred, ni el fang, ni la previsió de Maldonado,...

Distribuït el personal en els cotxes, ens traslladem fins a la font del Parc de Sant Lluís a Buñol, on hem arribat tots sense perdre'ns, inclòs en Sr. Coret.

Ràpidament carreguem amb les nostres motxilles (Em sona a pacte) i iniciem el camí amb amenaça de pluja amb el següent itinerari (preparat a la perfecció pel nostre 'Guía) : Camí del Carcalín - Pont 'natural' i Font de Carcalín - Protectors vies tren - Pont de Hierro - Cova Gran - Presa de laminació - BARRANCO CARCALÍN - Encreuament vies tren - Senda transhumància - Pista Canal Llarga -Carretera de Yátova (Riu Juanes / Buñol) - Baixada al riu Buñol - Parc Sant Lluís.

A les 10:15 es produïx el primer reagrupament, gran assentada i ingesta de viandes. Ha tingut molt èxit LES FIGUES de Juan Muñoz, el Colacao de..., les anous, el café, la petaca de ron,...

Reposades les forces continuem l'etapa, passant per alguns punts estrets com els protectors de la via del tren, on els mas malvats fan apostes 'La pancha de...' podrà passar per aquí?. Disfrutem de boniques vista, com el PONT DEL FERROCARRIL, estalactites naturals, tallats impressionants en els que han col·locat arnés per als escaladors, visita a la cova gran, fotografies en la presa de laminación,...

Sempre pendents del cel (Este Maldonado) , ajudats per un operari del MOPU (Veure fotografies, la seua cara em sona) , descobrim el que cau del cel quan se li dóna un colpet a un pi mullat. A les 11:14 es produïx la primera culá. Experimentem els plaers de caminar per terreny esvarós, ajudar-nos a baixar escalons, creuar rierols amb aigua, respirar aire pur, soltar estrés acumulado,...

Finalment sobre les 12:30 coronem la ultima cota amb gran satisfacció per part dels fumadors, iniciant el camí de volta per un camí asfaltat, de front i a pas lleuger (Fem un viatge imaginari a aquells anys quan estàvem en la Mili) , però això que a dos quilòmetres dels cotxes el grup es dividix, prenent l'equip A una senda per la qual calia fer una baixada molt tècnica de 200 metres pel llit del barranc, molt bonic, amb pedres esvaroses, escalons de 2 metres de desnivel,... on gràcies a l'ajuda de la corda de Manolo Cantero només hi ha hagut 4 culaes.

Arribats als cotxes, els propietaris han començat a patir al veure la quantitat de fang que portàvem en pantalons i sabates. Finalment han descartat l'opció d'enviar-nos amb tren a casa.

En total distància recorreguda 11 Quilòmetres, desnivell acumulat (sols putxada) 488 metres, altitud màxima 649 metres, pendent mitja 8,4 %, pendent màxima 28,1 %.

El menjar en Posada Venda Pilar de Buñol, molt bé, “només per açò ja val la pena vindre”, apareixen dos senderistes Nets/impolutos (Mariano i dona). La sopa d'all, la vedella, la paella,... estaven per a menjar-se'l, i el preu raonable si bé 'el grupet dels fumadores' com de costum se'n van abans de pagar, per a escarni de la resta del personal, sent saludats amb xiulets i aücs.

EXCURSIO BARRANC CARCALIN BUÑOL del jorn 27 de Gener de 2012

El grupo

El grupo (buscar las diferencias...)

El almuerzo

GEOLOCALIZACION - Buñol Barranco de Carcalin

Pendiente de insertar

CRONICA  SENDERISME  DE LA  RUTA DEL MARMALÉ  A  GATOVA del   jorn 20 de Gener de 2012

SITUACIO GEOGRAFICA:  Gátova a una alçaria de 560 metres al nivell de la  mar , está  situada al extrem occidental de la Serra Calderona  a  48 Kms. de  Valéncia ciutat per la  CV-25 Olocau –Gatova –Altura.

DADES  HISTORIQUES  Hi han restes de la Edat  de Bronze en “Marmalé d´ Abaix”,sobre  el que hi ha un altre poblat de l´época íbera. L´actual nucli procedeix  de una antiga alquería morisca  anomenada  “Catava”.

                                     Després de la conquesta, En Jaume I la  doná en 1.238 a  Pere Sancho de Maragmón, més tard passá a dependre   va  depengué d´Olocau i  Sogorb, passant a  la provincia  de Castelló fins  al 1995  en que fon integrada  a la provincia de Valéncia dins de la Comarca  del Camp del  Túria

DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

        Els   assistents :  Fernando Aparicio,Manolo Bermejo, Julia Blasco,Bernardo Blazquez,Paco Burgos,Manuel Cantero,Vicente Capilla, Eugenio Cardona,Jose Casinos, José  Coret,Juan Crespo, Maria Angels del Cerro,Roger  Domingo, Antonio Esteban, Carmen Esteve,Daniel Fernández,Carlos Gabarda,Miguel García , Jose  María  González , Federico Guixeres,José Latorre, José Vicente  Lloréns, Francesc Martí, Jesús Marti-Belda  ,Juan J.Mollá, Angel Moreno,Juan Muñoz, Javier Oltra,   Jose Mª Osca, Alberto Peris,Angel Pividal,Vicente Sanchis,Onofre Valldecabres  i Enrique Vidal.

         La  ruta  començá amb un primer  aplec  davant el Palau de Congressos  a  Valencia a les 8,30   del matí, arribant  a   sobre les  9 hores. El jorn es  assolejat  pero  amb fred  i  temperatura  sobre  els 8  graus.Després  el sol va eixir  i  llevant les  ratjes  de  vent  gelat  que  procedía  de la Serra Javalambre i quant no bufaba el vent  feia  calor i al sol  sobre  18 graus.

 Distancia total sobre dotze kilometres segons  José Vicente Lloréns  qui porta el GPS,tots  arribarem a temps excepte el croniste  i la seua  dona,per problemes doméstics  del veï de  d´alt, que al hora de  eixir   tingué  una  fuga  d´aigua molt important i estiqguerem a punt de  no anar amb el grup

         Guia de la  marxa  va  ésser  Roger Domingo,  tinc  que  agraïr-li  la  pacéncia  que  va  tindre  al hora  d´asenyalar-mos les indicacions per  a  trobar  a la resta  del grup

    El bén cert  es que el grup   arribá sobre les nou i mitja  a Gátova  i després  de  passar  per  un chalet  anomenat  “Villa

Conchita” i una  almássera i després  de crear el Barranc  de Gátova, comença  l´ascéns  pel  sender   plé  de pins  i en continua  pujada  i prou prolongada  que  va  fer  este  tram  de  la ruta  va  esser  el més  complicat  al menys  per  a mí  i Maria Angels, perque  anavem  en l´idea  de  trobar-nos  lo abans  possible   en la  resta  del grup, per  aixó  anarem sense  parar i a  la fí trobarem al grup   al lloc  del esmorçar, que  fou  a  lloc  anomenat  “Font   Fuenfría”, el grup ja  estava  finalitzant  de  esmorçar, i  es  ferem les  fotografíes  de  rigor

         Sobre les onze continuem la  marxa  per el Sender SL CV  129, el sender es diferent i es més  bé  plá  i diferent  vegetació, a banda de pins  trobem sureres,carrasques  i varietat  de  plantes  com el romer o romaní per  alguns .Arribem a  un punt  en  un grup  minoritari decidix   continuar  fins  Gátova, el grup  majoritari continúa  per un cami a  l´esquerra de  anada  i tornada  i trobem en el camí alguns  camps amb  atmelers  , algú  d´ells   en flor  que li dona   colorit  al paisatge, continuant  per  el camí  anem pujant  per unes penyes  fins uns  mollons  que  coronem  els cims, el vent  quan  bufa  es  molt  fret  i poden vore  panorámiques  meravilloses  i a  lo més  llunt  es veuen  els  cims  nevats  de la  Serra de Javalambre, segóns Roger Domingo  hem arribat  al   cim de l´Alt  de Romero  de 825 metres d´alçaria i així  reprenem  la  tornada al camí   de la bifurcació per  tornar  a  Gátova.

        Hi  ha  trams   que  per l ´orografía  del terreny no es  nota  el vent  fret i com  l´uxó   está  lluint, la  temperatura  es molt  bona i la  gent  es  lleva  roba  de damunt, el camí  ens  porta a la Font  del “Rebollo” i fem una xicoteta  parada  per  a  veure  aigüa  i  carregar   energies, el lloc  es bó per  a  dinar o passar lo jorn.Continuem  el camí  pero ja  eixim  a  la  carretera que ens  porta  a  Gátova, passant  de davant  de un  área  de  esparciment  a on  es  trova  la Font  de  la Albereda,  el grup que  va  davant  continua  per  la  carretera fins  a Gátova , l´altre grup dels  darrers  senderistes  uns  deu, es  desviem per un xicotet pont  que creua  el barranc i agafem un camí molt  bonic que  va  per la vorera  i podem  vore  que  porta  el barranc  zones  amb  aïgua  molt  neta i transparent, el camí  ens porta  una atra  vegada   a la carretera  pero ja  molt  propet  del poble de Gátova a  on tenim  els  cotxes.

   Aixina   possem  rumb  a  Olocau i al Restaurant L´Arquet, a  on  per  10 €uros la majoría  i un €uro  més  de  propina  solament  alguns,  dinem   amb  bon menjar i les begudes  corresponents i postres  com l´arnadí  o flam de  carabassa, servit  sobre tot per una  cambrera molt simpática. I després  de la  sobretaula  habitual i en aquesta  ocassió amb  abséncia  del Co-ordinador Antoni Giner  de  viatge  a  Canaries, es possa fi a  la  marxa.

  Adeu senderistes i  fins  a  un  altra.

FOTOGRAFIAS Excursión RUTA DEL MARMALÉ  A  GATOVA (20-01-2012)

Pendiente de incorporar imágenes

GEOLOCALIZACION, Gatova-Marmalé 20-01-12

Pendiente insertar