CRONICA DE OLOCAU-CASTELL REIAL (10-02-2012)

SITUACIO  GEOGRAFICA

Olocau, situada en la vessant meridional de la  Serra Calderona i conectada  amb  Valéncia per la CV35 .amb  una població  que passa  de 1.000 habitants i economía  de  carácter  agrícola, principalment atmel-lers, oliveres,garroferes  i vinyes.

DADES  HISTORIQUES 

   Hi ha  restes  davanteres  a  2000 anys  abans  Crist ,a la Penyeta Rotja ,al Portixol i al Puntal de Pere.Després   del pas  de diferents  pobles arriben  els ibers el Segle  VI a.C, bona  prova  es el Puntal dels Llops, amb  restes de objectes  trobats vaixelles i útils de  cuina.

Posteriorment  els  Romans  després  de lluitar  amb  Cartaginesos, deixaren restes  com l´aqueducte dels Lladres i la  Font del Frare ,amb l´aqueducte del Arquet.En Aquella época  es plantaren vinyes i oliveres  sent  important la producció.Els  Romans  li donaren noms  als  edificis  vells  de “parietina”, que després a  travers  de l´occitá  passá  a  anomenar-les  “pardines”, que voliía  dir  que hi havien llocs  antics. Més  avant  trobem en el Llibre del Repartiment  de Jaume I  , a Roderic Enyegez, cavaller,la alquería de Pardines   amb  forns i molins.

     Retrotraén-se   a la  conquista pel  l´Islam,es cita  el “Castell Reial” com “Hisn al –Uqab”,que  vol dir  Castell gran o costera de l´ águila, aixina la paraula “al-Uqab”, es  transformaría  per els conqueridors  catalans i aragonessos , en la  forma  de Olocau , que dona  nom  al Castell i a la vall i precdent de “olocaui”, que  dona nom als  seus habitants.

    Hi ha  que anomenar  al llinatge  dels  Vilaragut, que  ha  segut  molt importants  al llarg  de tota  la  tota  la história  d´aquesta població que tingué  un abans  i un després  amb l´expulsió dels  moriscs i la nova  repoblació.Olocau está  agermanada  en Gavá,degut principalment a un época  de molta emigració a   Gavá.

DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

 Els assistents : Rafa Alcayne Fernando Aparicio,   Amparo Aparisi,Mariano Aguilar,Manolo Bermejo,Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla, ,Jose Casinos,Ricardo Cerdá ,Juan Crespo, Maria Angels del Cerro,Roger  Domingo, Antonio Esteban,Miguel García ,Antoni Giner,Aurelio Gimeno,Jose R. Gimeno, Jose  María  González ,Julio Gonzalez ,José Latorre, José Vicente  Lloréns, Francesc Martí, Luis Martinez,Agustin Munilla ,Juan Muñoz,    Jose Mª Osca, Onofre Valldecabres  i Jose M Zapater.

  

         La  ruta  començá amb un primer  aplec  davant del Casino en front del Palau de Congressos  a  Valencia a   les  huit trenta   del matí,  el grup majoritari i l´atre  grup directament  a  Olocau, a  on després  del cafenet  habitual eixirem sobre  les  nou trenta hores. El jorn es  assolejat  pero  amb fred  i  temperatura  sobre  el 2 graus damunt de  zero,després en quant  l´uxó  calfa, la  temperatura pujara  aproximadament   nou graus.El vent  prácticament  no bufará en tot lo  día. La distancia  recorreguda anirá des de dotze kilometres  fins  a  uns  catorze que depenen de   les vessants  diferents  del recorregut  fet.   

          Començem  a  caminar    cara  amunt  passant  per  davant d´algúns  chalets, amb  el soroll  dels  gossos que  campen sols per  dins  del mateixos.I per  la  zona del Barranc  dels  Lladres.Després  ja  enfilem  el camí  també  cara  amunt. Hem  vist  algunes  oliveres,també   garrofers i   atmelers algú  en flor.Després   en el  paisatge   predomien  els  pins  mediterránis i plantes  del terreny com el margalló , el romer o romaní, el ginebre i l´espigol.El camí puja  amunt i ja  es  poden vore  bones  vistes  i els  amants  de la  fotografía disfruiten en ses cameres i si alçem las  vista  en lo alt  divisem  el anomenat  Castell Reial. I  així trobem el punt  adequat  per   esmorçar.

               La  temperatura  ha pujat un mica alhora del esmorçar i la  gent  es  lleva  algunes  prendes  d´abric,perque  ens  espera una  pujada  forteta. En l´esmorçar  ha  hi  hagut  com sempre  intercamvi de productes  ja  siga  begudes  com vi de diferents  clases , fruts  secs  , olives  o  pastes  ,inclós   café.

               Una  una  vegada  satisfet  el paladar sobre les onze  del matí enfilem la pujada  al Castell, ja  per  una  senda  en certa  dificultat  per  alguns, sobre  tot  a  la  baixada i  coronem el cim de una alçaria  de 578 metres, que califica  la  ruta  com  a dificultat mitjana-baixa. Desde  lo alt  del Castell es veuen vistes meravelloses, encara  es  conserva  part  de l´estructura  del Castell Reial  ( conegut  aixina per ésser el Reial dels Vilaragut, cavallers  en moltes  arrels  en  aquest  lloc, el castel  també  sa  anomenava  de  Alí  Maimó  e inclós  de “al Uqab”, antiga  Penya de l´Aguila

        Una  vegada fet  un xicotet  descans  en el Castell i fetes  les  fotografíes  de rigor, manprenem la  baixada  no exempta  de  certa  dificultat.Una  vegada  hem  baixat  continuem fins  a les proximitat  de  l´Aldea  Morisca  de L´Olla, trobant  un camí forestal   es  ací  a on un grup majoritari  de senderistes  decidix   continuar  fins a L´ Olla  en contra  de  l´opinió del Guía  Roger  Domingo i es  disgregem en dos  grups, el grup  majoritari   que  pren  direcció  a  L´Olla , de  totes  formes  el grup disident  arriba  un  moment ja  están  a un pas  de l´aldea  morisca  de  L ´Olla, decidix  el  retorn a  fi d´arrivar  al hora  prevista a Olocau. I  Aixina  tenim un altre  grup disgregat  del majoritari i  ara minoritari decideix   arribar  a la  fi a la  alquería  morisca.

           D´aquesta  forma  hi ha  un grup  amb  el guí Roger  Domingo que va  davant    cap  al Barranca  del Sentig, un altre  grup que  ja  seguim els  passos   del primer  i el tercer  grup  que  arribaran els  ultims  a  Olocau.

           Hi ha  un moment  que el segón grup es  trova  amb  el primer i anem units  fins a  la Font  del Frare, Font del Segle XVIII  que  va ésser  restaurada  per  Manuel de  Fenollet . Compte  D´Olocau, es una Font  molt   ben conservada i un lloc  amb  bona  ombra  per  a l´estiu i  a on  beguerem aigüa i omplire les  botelles buides. Desde d´açí  després  d´un xicotet  descans   anem cap  a Olocau, passant  per  davant  de la Font  de  la  Cava

I ja  estem en la recta  final que  ens  portará  a Olocau, arribant   sobre les  dos  menys  quart  , estem al  Restaurant  anomenat  L´Arquet” I  açí   per  deu euros, menjem un bon menú  amb plats  com  sopa coberta  o potatge  per  eixemple de primer plat u pollastre al forn o llomello  de  segón i amb  postres  com  l´arnadí o crema  valenciana  a  la taronja  entre  altres i begudes  vi ,cervessa aigüa , cafens i “xupitos”.  I  després  de dinar  a  la porta  del Restaurant  uns  moments de reláx  ,baix  el sol d´hivern.

              Aixó est tot, senderistes fins  a l´altra.